La necessitat d’ortodòncia és una pregunta que sempre inquieta i fa dubtar als pares quan vénen a la nostra consulta, ja que existeixen falses creences d’esperar a tenir les dents permanents en la boca. Existeixen diferents maloclusions dentals que anirem desglossant i explicant el moment oportú de realitzar aquest tractament perquè pugui ser corregit.
La maloclusió que es tracta de manera més primerenca és la mossegada croada. Això ocorre quan el paladar és més estret que la mandíbula a nivell transversal. La causa sol ser per una posició baixa de la llengua que fa créixer i eixamplar la mandibular però no estimular el creixement del paladar o maxil·lar. Ésto ocorre quan existeix un ús prolongat del xumet o biberó, la succió del polze o quan existeix una respiració oral i no nasal.
El tractament en aquests casos és la col·locació d’un aparell expansor en el paladar de manera fixa per a solucionar la mossegada croada. L’edat ideal és entre els 6 i 8 anys d’edat ja que la sutura del paladar es tanca als 7 anys d’edat. Si es tracta a edats més tardanes correm el risc de no poder eixamplar l’os, i s’hauria de dissimular eixamplant les dents on existiria llavors un alt índex de fracàs o recaiguda.
Una mossegada croada pot provocar en el futur problemes d’oclusió i articulars, falta d’espai per a l’erupció de les dents permanents, presència de dents retingudes, etc.
Una altra maloclusió que s’ha de tractar de manera primerenca és la classe III, és a dir, quan el nen presenta una mandíbula prominent o un maxil·lar deficitari. És una maloclusió hereditària en moltes ocasions i compromesa estèticament.
És una maloclusió complexa de tractar i no sempre podem evitar una cirurgia per a corregir la posició dels ossos. Per aquests és molt important tractar-ho de manera primerenca entre els 5 i 7 anys d’edat, abans que les sutures cranials es tanquin definitivament per a aconseguir un bon resultat. A més edat menors resultats i major probabilitat d’haver de realitzar una cirurgia maxilomandibular per a corregir la maloclusió òssia.
El tractament en edats primerenques consisteix en un dispositiu en el paladar que es combina a casa amb un aparell extra oral que estimula el creixement cap endavant del maxil·lar i frena el creixement de la mandibular. El nen l’usa còmodament i podem obtenir Bons resultats si el pacient l’usa les hores prescrites per la seva ortodoncista.
Existeix la maloclusió contrària que és la classe II amb mandíbules poc desenvolupades o petites. És una maloclusió molt freqüent en la nostra societat. Els pares acudeixen a la nostra consulta preocupats perquè observen en els seus fills un gran espai entre els incisius superiors i inferiors, perquè sempre estan amb el llavi entre les dents, o perquè observen que els incisius superiors han crescut molt avanci.
El tractament no és complex i s’obtenen bons resultats en pacients en creixement. L’edat recomanada per a tractar aquesta maloclusió és quan el nen està en el pic de creixement, entre els 11 i 13 anys en les nenes i entre els 12 i 14 anys en els nens aproximadament.
En aquest estadío podem aconseguir un canvi esquelètic major en menor temps de tractament. És imprescindible fer radiografies i anar controlant al nen per a poder desxifrar en què estadío de creixement estña i així tractar la malocclusion just en el moment oportú per a obtenir uns resultats òptims.
El tractament són aparells amovibles intraorales en el maxil·lar i la mandíbula que produeixen tensió en la mandíbula afavorint el creixement i frenar el creixement del maxil·lar. Sol ser un tractament curt entre 12 i 18 mesos aproximadament.
Aquest és un breu resum d’algunes de les maloclusions més freqüents que observem en la nostra consulta que s’han de tractar quan el pacient està en creixement, ja que la patologia no és dental sinó que és per un mal creixement dels maxil·lar, és per això que no cal esperar ja que si cedeix el creixement del nen ja no podrem modificar ni estimular els ossos per a corregir-los, i solament ens quedarà la possibilitat d’una cirurgia ortognàtica per a corregir la maloclusió.